PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)
(Actualitzat a febrer 2022)
ESCOLA PRIVADA DE MÚSICA DE LA NOVA DE QUATRETONDA
CODI DE CENTRE: 4602958
Entenem per Projecte Educatiu de Centre la concreció escrita del model de gestió organitzativa i pedagògica de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música. En este tipus de centre l’autonomia, la participació, la responsabilitat i el control social i institucional constitueixen elements determinants del funcionament i la gestió d’aquestes escoles com a centres docents.
El projecte educatiu del centre (PEC) constitueix el senyal d’identitat de l’escola i expressa el model educatiu que es desitja. El PEC s’ha elaborat a partir de l’anàlisi previ de les necessitats específiques de l’alumnat i del context escolar, socioeconòmic, cultural i sociolingüístic del centre, la qual cosa permet que l’escola siga un element dinamitzador del lloc en què està situada. El projecte ha de garantir que la intervenció pedagògica siga coherent, coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre.
El present Projecte Educatiu de Centre de l’Escola Privada de Música de la Nova de Quatretonda segueix les directius esmentades al Decret 2/2022 regulador de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música.
Identitat del Centre
Quatretonda és un municipi de la Vall d’Albaida de 2.239 habitants (INE 2018) dedicant principalment al sector primari i amb un percentatge elevant de persones dedicades al sector terciari. Segons les dades de la Guia de Centres Docents de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport el municipi compta amb quatre centres educatius reconeguts:
| Codi | Centre | Règim | 
|---|---|---|
| 46003317 | CEIP Rafael Altamira | Públic | 
| 46027553 | Centre FPA Municipal de Quatretonda | Públic | 
| 46031842 | Escola Infantil de Primer Cicle Municipal | Públic | 
| 46029458 | Escola Privada de Música de la Nova | Privat | 
L’Escola Privada de Música de la Nova de Quatretonda, és un centre docent adscrit a l’Agrupació Musical La Nova de Quatretonda. Es tracta d’una escola d’ensenyament artístic no formal de música de règim privat reconeguda per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport amb el codi 46029458 i amb seu social al C/ Sanchis Guarner, 16 de Quatretonda (València). Fet i fet es tracta d’un centre docent adscrit als ensenyaments de règim especial d’escoles de música no reglades.
Intenció educativa
La intenció educativa de l’Escola Privada de Música de la Nova de Quatretonda és aplicar en la nostra localitat els principis educatius en què s’ha de fonamentar l’ensenyament artístic no formal de la música. Estos queden contemplats en el Decret 2/2022 de regulació de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música que són:
- Formació integradora i inclusiva que organitze l’activitat acadèmica perquè tots els sectors de la ciutadania se senten convidats a participar-hi.
 - Accés a la formació artística en l’àmbit familiar.
 - Formació que fomente des del primer moment la pràctica i la vivència del fet artístic.
 - Formació adequada a les edats, els interessos, habilitats, dedicació i ritme d’aprenentatge de l’alumnat.
 - Continuïtat en els aprenentatges per a afavorir la formació al llarg de la vida.
 - Conciliació amb els ensenyaments obligatoris i postobligatoris.
 - Renovació pedagògica per a poder realitzar una correcta atenció a la diversitat.
 - Innovació educativa i ús de les tecnologies de la informació i comunicació en els processos d’ensenyament i aprenentatge.
 - Mètodes d’aprenentatge actius i significatius.
 
Organització i funcionament del centre
L’Escola Privada de Música de la Nova de Quatretonda, és un centre docent adscrit a l’Agrupació Musical La Nova de Quatretonda. Es tracta d’una escola d’ensenyament artístic no formal de música de règim privat.
La seua estructura pedagògica es basa en l'edat dels i les alumnes abans que en el nivell musical o el grau d'aprenentatge, ja que hi ha persones que s'inicien a totes les edats i el nivell de cadascú depèn més de la seua dedicació i interessos, que del temps de permanència en el centre.
Durant el curs 2021-2022 l’escola de música ha ofert als seus alumnes la següent oferta formativa:
| Matèries | Observacions | Càrrega lectiva | 
|---|---|---|
| Sensibilització musical | 1 hora setmanal | |
| Llenguatge musical | 2 hores setmanals | |
| Conjunt instrumental | 1 hora setmanal | |
| Instruments | Clarinet, trombó, trompeta, flauta travessera, saxofon, percussió i guitarra | 1 hora setmanal | 
Des del punt de vista orgànic el curs 2021-2022 l’equip docent està conformat per una plantilla de 8 docents on s’inclou el Director de l’escola que formen el claustre. És cabdal la participació i col·laboració de les famílies en el funcionament de l’escola.
El centre docent està regulat pel present Projecte Educatiu de Centre així com la resta de normativa reguladora.
Des del punt de vista de les relacions institucionals i educatives, el centre manté relacions cordials amb l’Ajuntament de Quatretonda, amb el CEIP Rafael Altamira de Quatretonda i la resta del teixit associatiu local.
Línies generals d’actuació pedagògica
Les línies generals d’actuació pedagògica han de poder desenvolupar els objectius de les escoles de música contemplats en la Llei 8/1998 de la música valenciana que són:
- Atendre l'àmplia demanda de cultura musical pràctica amb el fi de despertar vocacions i aptituds que desemboquen en una integració posterior en les agrupacions musicals.
 - Fomentar des de la infantesa el coneixement i apreciació de la música.
 - Impartir els aspectes teòrics mínims imprescindibles per a una concepció més global del fet musical.
 - Oferir ensenyament de música i dansa als alumnes sense consideració de l'edat.
 - Oferir ensenyament especialitzat de totes les tendències musicals i de tots els instruments, amb atenció especial a les pròpies de la música popular i tradicional valenciana, així com a les danses autòctones de la nostra comunitat.
 - Adequar la programació de l'ensenyament als interessos, dedicació i ritme d'aprenentatge de l'alumne.
 - Potenciar el gust per l'audició de tot tipus d'estils musicals i desenvolupar l'esperit crític de l'alumnat.
 - Fomentar en l'alumnat l’interès per la participació en agrupacions vocals i instrumentals, i en les bandes de música o en agrupacions de dansa, segons el tipus d'escola de què es tracte.
 - Orientar i proporcionar la formació adequada a aquells alumnes que per la seua capacitat, talent especial i interès tinguen aptituds i voluntat d'accedir a estudis reglats de caràcter professional.
 - Recollir, sistematitzar i difondre les tradicions musicals locals.
 
Així com també, dur a termes els objectius específics que queden contemplats en el Decret 2/2022:
- Desenvolupar en un nivell bàsic tots els coneixements i habilitats que permeten a una persona expressar-se musicalment.
 - Exercitar la pràctica musical en grup i saber interactuar dins d’aquest.
 - Conèixer aspectes bàsics de tecnologia aplicada a la música.
 - Conèixer aspectes bàsics de la construcció musical i de la pràctica escènica.
 - Adquirir formació artística complementària.
 - Adquirir la suficient sensibilització musical per a desenvolupar l’esperit crític, potenciant així mateix l’assistència a concerts i representacions de tot tipus.
 
Concreció curricular dels programes d’aprenentatge
La forma bàsica d’organitzar l’activitat escolar a les escoles d’ensenyament artístic no formal de música és el programa d’aprenentatge. Aquest s’entén com un itinerari formatiu adaptat a unes necessitats, edats, interessos, intensitats de dedicació i ritme d’aprenentatge concrets.
Fet i fet la nostra escola vol desenvolupar diferents àmbits musicals que es concreten en les següents accions:
- Sensibilització musical.
 - Formació Instrumental i vocal.
 - Pràctica Instrumental i vocal en grup.
 - Llenguatge musical.
 - Formació complementària.
 
Ara bé per poder aconseguir el seu propòsit hem de fer front a diferents handicaps. El més important és la falta d’un currículum preestablert per a les escoles d’ensenyament artístic no formal de música. A més hem de poder atendre els interessos d’usuaris de diferents edats i motivacions.
La Llei 2/1998 de la música valenciana estipula que els requisits mínims que ha de contemplar l’oferta formativa de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música es corresponen a dos instruments, conjunt coral i llenguatge musical.
A l’hora de desenvolupar els nostres programes d’aprenentatge ens hem centrat en allò que estipula el Decret 159/2007 que estableix el currículum de les ensenyances elementals de música així com també el Decret 38/2008 que estableix el currículum del segon cicle de l’educació infantil. A continuació presentem els programes d’aprenentatge referits al Llenguatge musical, Instrument, Conjunt coral, Conjunt Instrumental i Sensibilització musical.
Llenguatge musical
| Denominació del programa d’aprenentatge. | 
|---|
| Llenguatge musical | 
| Perfil formatiu de l’alumnat a qui es dirigeix el programa d’aprenentatge. | 
| El llenguatge musical ha de ser l’eix vertebrador de tota l’ensenyança de la música, ha d’informar tota pràctica musical, així com afavorir l’aprofundiment en el fet musical des del punt de vista tècnic.  El llenguatge musical no ha de confondre’s amb la interpretació que a vegades es fa de la música com a llenguatge i el que comunica la realització musical. És evident que, només metafòricament, es pot identificar la música com una llengua de relació, ja que no té caràcter semàntic com les llengües. Amb l’expressió llenguatge musical es vol designar el conjunt de termes i conceptes que defineixen el conjunt de recursos integrats en la música com a ciència i art, i que permeten la realització del fet musical. L’expressió llenguatge musical engloba els tradicionals conceptes de solfeig i teoria de la música.  | 
									  
| Descripció general del programa d’aprenentatge. | 
| Ritme. Percepció, identificació i interiorització de la pulsació. Percepció, identificació i interiorització de l’accent. Reconeixement d’unitats mètriques (compassos) binàries, ternàries i quaternàries, tant de subdivisió binària com ternària. Fórmules rítmiques bàsiques. Simultaneïtat de ritmes homogenis. Tempo i agògica. Pràctica, identificació i coneixement de grups de valoració especial continguts en una pulsació. Pràctica, identificació i coneixement de signes que modifiquen la duració (punt, lligadura). Pràctica, identificació i coneixement de figures rítmiques característiques (síncope, anacrusi, contratemps). Pràctica i identificació de canvis de compàs amb equivalències pulsació=pulsació o figura=figura. Entonació, audició i expressió. Educació de la veu. Respiració, emissió, articulació. Altura del so: to, intensitat, timbre, duració, afinació determinada i indeterminada. Sensibilització i pràctica melòdica tant auditiva com vocal. Reproducció memoritzada vocal i escrita de fragments melòdics i cançons. Lectura de notes amb emissió vocal del so que els correspon. Claus de Sol en 2ª i Fa en 4ª. Reconeixement auditiu i reproducció vocal d’intervals melòdics simples –majors, menors i justos–, dins i fora del concepte tonal. Reconeixement auditiu d’intervals harmònics, majors, menors i justos. Interpretació vocal a l’uníson i a dos veus d’obres adequades al nivell amb text o sense, amb acompanyament o sense. Lectura de notes disposades de forma horitzontal i vertical en clau de Sol en 2ª i Fa en 4ª. Iniciació a l’estudi de les claus de Do en 3ª i Do en 4ª. Percepció i identificació de graus i funcions tonals, escales, alteracions. Sensibilització, identificació i reconeixement d’elements bàsics, harmònics i formals, amb dificultat adequada al nivell (tonalitat bimodal, modulacions, cadències, frases, ordenacions formals: repeticions, imitacions, variacions, contrast). Reproducció d’audicions rítmiques, melòdiques i ritmicomelòdiques a una veu. Identificació d’errors o diferències entre un fragment escrit i el que escolta. Identificació, coneixement i interpretació dels termes i signes que afecten l’expressió. Utilització improvisada dels elements del llenguatge musical, amb proposta prèvia o sense. Desenrotllament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenrotllament permanent i progressiu de la memòria musical. Pràctica de la improvisació. Adquisició d’hàbits correctes i eficaços d’estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els seus distints nivells. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori vocal que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l’alumne. Desenrotllament d’automatismes. Pràctica de la relaxació.  | 
									  
| Sabers que es pretenen adquirir i criteris d’avaluació | 
| Compartir vivències musicals amb els companys del grup, per a enriquir la seua relació afectiva amb la música a través del cant, del moviment, de l’audició i de la pràctica instrumental. Establir la relació necessària entre els coneixements –destreses i actituds– adquirits en etapes anteriors i l’estudi del llenguatge musical que ara es realitza. Desenrotllar la correcta emissió de la veu per mitjà de la reproducció, creació i discriminació d’intervals i melodies, fins a transformar-los en recursos expressius propis. Adquirir la coordinació motriu necessària per a una interpretació rítmica adequada, utilitzant els recursos corresponents. Desenrotllar l’oïda interna per al reconeixement de timbres, altures, duracions i intensitats, així com estructures formals, indicacions dinàmiques, expressives i agògiques, per mitjà de la relació entre el so i la seua representació gràfica. Interpretar de memòria melodies i cançons que conduïsquen a una millor comprensió dels distints paràmetres musicals. Desenrotllar el pensament musical conscient per mitjà d’experiències harmòniques, formals i tímbriques, servint-se de la pràctica auditiva, vocal i instrumental. Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l’instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell. Descobrir la necessitat del codi musical per a la creació musical, la seua representació significativa i la seua interpretació, i aprofundir en el coneixement d’este.  | 
									  
| Estratègies metodològiques i didàctiques. | 
| L’objecte fonamental de l’estudi del llenguatge musical implica l’adquisició del coneixement significatiu del codi que permet parlar sobre música, emprant els termes adequats perquè esta comunicació puga ser compartida; implica també la possessió dels conceptes necessaris per a la descodificació de la seua representació gràfica, així com la seua codificació per a la representació significativa de les produccions alienes o pròpies; i també implica la capacitat per a la realització musical en els aspectes de lectura, escriptura i composició. Amb tot això, a més, es posen les bases per a la valoració cultural i crítica de la música. D’altra banda, el coneixement del llenguatge musical propicia en l’alumne el desenrotllament de les capacitats vocals, rítmiques, psicomotores, auditives i expressives com a conseqüència de l’exercici motivat pel mateix aprenentatge. En cap cas ha d’entendre’s la lectura i l’escriptura de la música com a forma de descodificació i codificació mecàniques, sinó com a realització d’una sèrie d’operacions xifrades en el pensament i la memòria musicals que condueixen a la interpretació. Així aconsegueix la música la seua expressió i la seua comunicació, que existeixen encara que no tinguen valoració semàntica com qualsevol llenguatge de relació. El coneixement del llenguatge musical haurà de proporcionar a l’alumne el domini de la lectura i l’escriptura musicals, per a la qual cosa haurà de comptar amb les capacitats pertinents. L’ús de la veu i la formació de l’oïda, l’adquisició del ritme i el desenrotllament psicomotor són les vies per a l’adquisició de les dites capacitats. La programació dels continguts haurà de tindre en compte, sobretot en els dos primers anys els coneixements i experiències que l’alumne posseeix com a conseqüència d’activitats anteriors; i estarà presidida per l’intent d’adaptació a les característiques pròpies de l’etapa de maduració psicològica dels alumnes, per a evitar així disfuncions de ritme i d’intensitat en el procés d’ensenyança i aprenentatge. D’esta manera es tendirà a la formulació metodològica adequada.  | 
									  
| Estructura | 
| Es tracta d’una matèria grupal dividida en quatre cursos que aglutina a tots els alumnes majors de 10. La duració és de dos sessions setmanal d’una hora de duració. | 
Instrument
| Denominació del programa d’aprenentatge. | 
|---|
| Instrument | 
| Perfil formatiu de l’alumnat a qui es dirigeix el programa d’aprenentatge. | 
| La pràctica de l’instrument és paral·lela a l’adquisició del llenguatge musical i coadjuvant en esta adquisició. Més que conduir a la prematura consciència d’intèrpret, ha de plantejar-se com un període d’experiència i descobriment en què l’alumne, en contacte amb els instruments i després de l’elecció d’un, madurarà les seues preferències. Més tard, decidirà per la seua dedicació a la branca de la interpretació preferida o s’inclinarà per qualsevol de les especialitats musicals en què el domini de l’instrument ocupe un lloc menys determinant. La tècnica instrumental o vocal que en estos primers passos ha d’estar revestida de la gradació adequada al llarg del desenrotllament curricular, de manera que s’assegure la continuïtat i ampliació sense rectificacions ni esmenes.  | 
									  
| Descripció general del programa d’aprenentatge. | 
| Desenrotllament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenrotllament permanent i progressiu de la memòria musical. Adquisició d’hàbits correctes i eficaços d’estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els seus distints nivells. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori propi de cada instrument que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l’alumne. Pràctica de la improvisació. Pràctica instrumental en grup. Desenrotllament d’automatismes. Pràctica de la relaxació. Iniciació a la grafia contemporània. | 
| Sabers que es pretenen adquirir i criteris d’avaluació | 
| Relacionar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musicals amb la pràctica de l’instrument en la resolució de les dificultats presents en els objectius i continguts del nivell. Descobrir la necessitat de la posició corporal que permeta el control dels elements anatomicofuncionals que intervenen en la relació del conjunt cos i instrument per a la seua correcta col·locació. Adquirir domini en la pràctica de l’instrument per mitjà de la coordinació dels diversos elements articulatoris, el digital i el del pulmó. Descobrir les característiques i possibilitats sonores de l’instrument a través del seu ús en el marc d’exigències del nivell. Formar repertori d’obres de diferents estils i èpoques, amb dificultats coincidents amb el nivell, que servisquen per a la seua interpretació com a solista i en grup.  | 
									  
| Estratègies metodològiques i didàctiques. | 
| La problemàtica de la interpretació ha d’aparèixer clara, amb els seus atractius i les seues dificultats, per a ajudar-lo a concretar la seua decisió personal, únic procediment vàlid per a suscitar motivacions profundes i raonades que eviten frustracions previsibles. Açò pareix fonamental si s’adverteix, d’acord amb la pedagogia actual, que a tan primerenca edat la vocació musical del xiquet, en nombrosos casos, no està clarament definida, i no se’l pot forçar a prendre decisions irreversibles. La pràctica instrumental ajudarà a l’alumne a comprendre i concretar alguns conceptes apareguts en el llenguatge musical, l’abstracció del qual se li tornarà més accessible gràcies a la seua possible realització a través de l’instrument. L’elecció de l’instrument serà adequada si garanteix el progrés de l’alumne en el coneixement del llenguatge musical i de la música en general més que si és definitiva, ja que el que es decideix no és el futur de l’alumne com a intèrpret, sinó com a possible músic. Només així pot assegurar-se el respecte màxim a la personalitat de l’alumne, així com l’aprofitament de les millors vocacions per al que veritablement se senten cridats. La capacitat de la memòria musical sens dubte queda potenciada a través de la pràctica instrumental. En primer lloc, per l’associació entre els elements motor i sonor que propicia l’instrument; en segon lloc, pel major caràcter lúdic que confereix la pràctica de l’instrument al llenguatge musical i, en un tercer pla, gens despreciable, per l’opció que se li concedeix al jove intèrpret de comprovar la realització a través de l’instrument de la idea formada en la seua ment, gràcies a la lectura de la melodia, del text musical corresponent.  | 
									  
| Estructura | 
| Es tracta d’una matèria individual. La duració de la sessió serà variable en funció de les necessitats educatives de l’alumne podent variar entre 30 minuts, 45 minuts i una hora setmanals. | 
Conjunt instrumental
| Denominació del programa d’aprenentatge. | 
|---|
| Conjunt instrumental | 
| Perfil formatiu de l’alumnat a qui es dirigeix el programa d’aprenentatge. | 
| Durant els cursos tercer i quart l’alumnat arriba a tindre un cert domini bàsic dels continguts referits a l’instrument propi de l’especialitat que cursa, i convé, en extensió de la pràctica coral, oferir-li un espai curricular en què defendre’s amb el seu instrument i intentar posar en pràctica les estratègies del conjunt ja avançades en Cor. De l’expressió vocal a l’expressió instrumental. Les dificultats que se li presenten, així com els plantejaments de solució a eixes dificultats, uns dirigits pel professor i uns altres apresos i resolts per la mateixa maduresa i incipient experiència de l’alumnat, donen a esta assignatura una naturalesa d’espai convergent de continguts i d’aplicació de destreses que amb la pràctica s’aconseguixen refermar. | 
| Descripció general del programa d’aprenentatge. | 
| El grup: la necessitat de la disciplina de conjunt. L’afinació. Les qüestions mecàniques versus les expressives. El domini de l’instrument enfront de les exigències del conjunt. La recepció del compàs. La pulsació externa i la pulsació interna. L’agògica i la dinàmica. La paleta tímbrica. L’escoltament mutu com a base de l’equilibri i l’afinació. Entonació interior i afinació del conjunt. La terminologia específica aplicada. Aproximació a la història dels esdeveniments musicals. L’assaig i la seua tècnica. Pràctica del repertori triat. Aproximació a la música de cambra. Aproximació a la improvisació. La valoració del públic a través de les audicions. | 
| Sabers que es pretenen adquirir i criteris d’avaluació | 
| Comprendre la funcionalitat del conjunt basant-se en la participació individual. Potenciar l’expressivitat dins del grup. Afavorir la creativitat. Conèixer els instruments musicals i la seua gamma tímbrica i familiaritzar-s’hi. Aproximar l’alumnat al continu històric dels esdeveniments musicals que es veuen i es tradueixen en continguts per a ell en eixe moment. Aproximar l’alumnat a la història de l’instrument, dels compositors, dels intèrprets, a la discografia i a la videografia. Familiaritzar-se amb la pràctica instrumental de conjunt. Habituar-se al treball de l’assaig. Desenrotllar la seua capacitat de discriminació auditiva. Gaudir de la participació en un grup instrumental. Apreciar la necessitat de la concertació. Respondre a l’exigència de la pulsació única. Reconèixer-se dins de la col·lectivitat. Reconèixer els continguts comuns amb altres matèries. Reforçar i refermar els continguts apresos en Llenguatge Musical i en Cor. Potenciar la socialització.  | 
									  
| Estratègies metodològiques i didàctiques. | 
| La pedagogia més actual, commina al tractament col·legiat de la formació. La transversalitat i l’equilibri són paraules clau dins d’un disseny formatiu de qualitat, ja que s’hi veuen implicats absolutament tots els elements que, a hores d’ara, participen de la construcció del model educatiu. Esta assignatura condueix cap a la integració de matèries, al mateix temps que permet la discriminació positiva, a mesura que es madura en les habilitats i continguts, de tot allò que resulta inherent a les ensenyances musicals, deixant de costat el que no ho és. L’alumnat ha de veure en el disseny de la seua formació sempre el futur immediat que li espera, per a conduir-se decididament cap a este. Els criteris d’agrupació han d’atendre dins de cada centre l’heterogeneïtat que es pot donar entre els grups a formar. S’aprofita així la idiosincràsia del centre a favor del tractament de la diversitat  | 
									  
| Estructura | 
| Es tracta d’una matèria grupal que aglutina a tots els alumnes majors de deu anys que estan en possessió de l’instrument. La duració és d’una sessió setmanal d’una hora de duració. | 
Conjunt coral
| Denominació del programa d’aprenentatge. | 
|---|
| Conjunt coral | 
| Perfil formatiu de l’alumnat a qui es dirigeix el programa d’aprenentatge. | 
| Juntament amb la presencia del Llenguatge Musical i de l’Instrument Principal, el Cor aporta a la pràctica musical l’activitat col·lectiva, que implica relació social, col·laboració dels alumnes i atenció especial del professor amb orientació molt marcada, més que en la pràctica musical individual o del grup en Llenguatge Musical, cap a la interpretació. | 
| Descripció general del programa d’aprenentatge. | 
| El cos propi com a instrument: posició, relaxació, respiració, ressonància. De la paraula parlada a la cançó. Tècnica vocal: realització de vocalitzacions apropiades a 1, 2 i 3 veus, segons possibilitats. Cànons i cançons populars pròpies i de distints països. Cançons polifòniques segons possibilitats i nivells. Treball sobre les cançons: amb la mètrica de les paraules; el fraseig, la respiració, la col·locació de la veu, l’afinació, l’empastat, la dinàmica, l’articulació, els gestos, l’expressivitat; el text: comprensió, dicció, memorització. Desenrotllament de la sensibilitat auditiva. Pràctica de lectura a vista. Desenrotllament permanent i progressiu de la memòria musical. Adquisició d’hàbits correctes i eficaços d’estudi. Iniciació a la comprensió de les estructures musicals en els seus distints nivells. Selecció progressiva quant al grau de dificultat dels exercicis, estudis i obres del repertori coral que es consideren útils per al desenrotllament conjunt de la capacitat musical i tècnica de l’alumne. Desenrotllament d’hàbits propis d’esta pràctica. Pràctica de la relaxació. Pràctica de l’assaig i la concertació. | 
| Sabers que es pretenen adquirir i criteris d’avaluació. | 
| Aconseguir actituds positives des del primer contacte amb el cant coral de forma lúdica i de gaudi immediat a través de la imitació i sense exigències tècniques prèvies.
										Descobrir la veu com a vehicle d’expressió musical i adquirir hàbits positius d’higiene vocal per a desenrotllar-la i millorar-la. Adquirir els hàbits necessaris per a l’èxit de la tècnica vocal de qualitat, imprescindible per a cantar amb naturalitat i de forma expressiva. Utilitzar la veu com a instrument musical i, per tant, com a mitjà d’expressió artística. Aprendre a formar part del conjunt coral per mitjà d’escoltar distintes veus, d’acord amb el nivell corresponent, prenent consciència de la importància de l’aportació individual al resultat sonor del grup i assumint responsabilitats en el desenrotllament de les tasques. Experimentar la funció comunicativa del cant a través d’audicions públiques. Apreciar i interpretar la cançó popular dels distints pobles, començant per la pròpia. Adquirir un repertori coral (senzill) de diferents èpoques i estils i interpretar-lo amb una sensibilitat musical acurada, així com la capacitat d’expressar-lo amb naturalitat en l’articulació i de forma dinàmica, amb una afinació correcta, homogeneïtat en el fraseig i igualtat en els atacs i en els talls. Relacionar els coneixements del Llenguatge Musical a través del cant coral per a enriquir el seu bagatge musical. Aproximar l’alumne al món del concert davant del públic.  | 
									  
| Estratègies metodològiques i didàctiques | 
| Donat el caràcter grupal del cant coral, la seua pràctica s’erigeix com emblemàtica de la participació social en la música, però no és l’única aportació. L’experiència coral aportarà a l’alumne de música el cultiu de la memòria musical i la interiorització del fet sonor, sobretot en les interpretacions polifòniques, al mateix temps que, per mitjà d’estes, proporcionarà exemples vius del fenomen harmònic. Les dimensions pedagògiques del Cor, més que indiscutibles, són insubstituïbles, d’això la importància que adquireixen en este període d’iniciació musical. La formació vocal que es deriva del Cor va acompanyada sempre del contrast de la veu pròpia amb la dels altres, la qual cosa és una ocasió per a l’observació dels timbres i la seua comprensió. La pràctica del cor és una exercitació permanent en les realitzacions dinàmiques i agògiques. Si la pràctica instrumental aporta motivació a causa de la progressió fàcilment comprovable, la pràctica coral potencia la motivació per la constància del grup en la recerca de la perfecció de la interpretació. L’estudi de la música adquireix ací caràcter de realització acabada. Esta activitat suposa un espai curricular més de convergència de continguts i de destreses adquirides en les altres matèries. D’esta manera, al llarg del grau elemental, les tres activitats es complementen, completant la formació. Alguns problemes sorgits en l’aprenentatge del Llenguatge Musical trobaran explicacions més comprensibles amb l’ajuda de la pràctica coral, exemplificació freqüent de la teoria musical. D’altra banda, en este nivell, el Cor permetrà l’aproximació cultural als repertoris, en els quals tindran acollida obres de distintes èpoques i estils junt amb les del folklore, tant universal com pròxim. En el mateix sentit, l’aproximació a la interiorització de línies melòdiques per mitjà del cant interior beneficiarà la comprensió de continguts propis de l’especialitat instrumental.  | 
									  
| Estructura | 
| Es tracta d’una matèria grupal que aglutina a tots els alumnes majors de 10 anys. La duració és d’una sessió setmanal d’una hora de duració. | 
Sensibilització musical
| Denominació del programa d’aprenentatge. | 
|---|
| Sensibilització musical | 
| Perfil formatiu de l’alumnat a qui es dirigeix el programa d’aprenentatge. | 
| L’educació musical en l’etapa infantil s’entén com un mitjà d’expressió i com a sistema de representació en virtut del qual podran desenrotllar les capacitats creatives, l’oïda musical, la sensibilitat cap a la música, la capacitat per a escoltar-la, entendre-la i per a practicar-la com a mitjà de comunicació de sentiments i d’idees a través del cant, del moviment rítmic i de l’expressió instrumental. | 
| Descripció general del programa d’aprenentatge. | 
| El coneixement de la música com a mitjà d’expressió i com a sistema de representació. El descobriment del soroll, silenci i música. El coneixement de les propietats sonores de la veu, dels objectes d’ús quotidià i dels instruments musicals. La discriminació dels sons i sorolls de la vida diària. Les qualitats del so: intensitat i ritme. El coneixement de les cançons populars infantils, danses, cançons del folklore, cançons contemporànies, ball i audicions. L’interès i la iniciativa per a participar en representacions. El coneixement de les propietats sonores de la veu. | 
| Sabers que es pretenen adquirir i criteris d’avaluació | 
| Conèixer la música com a mitjà d’expressió i com a sistema de representació. Descobrir les característiques del soroll, silenci i música. Descobrir propietats sonores de la veu, dels objectes d’ús quotidià i dels instruments musicals. Discriminar sons i sorolls de la vida diària. Familiaritzar-se amb les qualitats del so: intensitat i ritme. Conèixer cançons populars infantils, danses, cançons del folklore, cançons contemporànies, ball i audicions.  | 
									  
| Estratègies metodològiques i didàctiques. | 
| La projecció educativa i formativa es realitza quan respon a la curiositat i l’interès de la xiqueta i del xiquet, quan propicia contextos i repertoris de cançons interessants psicològica i musicalment, quan hi té cabuda l’entusiasme que la xiqueta i el xiquet tenen per l’ús d’instruments, i quan respecta i potencia la seua vitalitat a través del moviment corporal. La xiqueta i el xiquet van observant, explorant i experimentant cadascuna de les qualitats dels objectes sonors: timbre, duració, intensitat i altura. Combinant-les entre si, van acumulant un patrimoni d’estructures sonores que, organitzades, són el suport material de les idees musicals.  | 
									  
| Estructura | 
| Es tracta d’una matèria grupal que aglutina a tots els alumnes majors de sis anys. La duració és d’una sessió setmanal d’una hora de duració. | 
Orientació educativa i acció tutorial
Entenem per orientació educativa com el procés d’assessorament o ajuda, integrada en el procés educatiu, que s’ofereix als alumnes per aconseguir els seus objectius educatius, per resoldre els problemes que es troben en el seu entorn i per aconseguir el seu desenvolupament personal i la seua integració en la vida comunitària. L’orientació educativa es mostra en tres nivells o àrees:
- Orientació escolar: té per objecte assessorar a l’alumnat per actuar d’un mode responsable en el seu procés educatiu, així com assessorar i col·laborar amb les famílies per aconseguir major eficàcia i qualitat del procés d’aprenentatge.
 - Orientació vocacional i professional: té per objecte ajudar als alumnes en el desenvolupament progressiu de les seues capacitats i interessos, així com la pressa de decisions sobre els estudis i professions.
 - Orientació personal: té per objectiu ajudar als alumnes en el seu desenvolupament personal i ajudar-los a aconseguir un coneixement real d’ells mateixos.
 
Fet i fet l’equip docent durà a terme una tasca tutora dels alumnes, fixant-se en l’evolució del procés d’ensenyament-aprenentatge tant en dels diferents estudis com dels nivells que cursen (Sensibilització, Llenguatge musical, Instrument i conjunt).
En tot moment les famílies seran informades de l’evolució dels processos d’ensenyament-aprenentatge tant mitjançant comunicació escrita (butlletins) com amb reunions presencials.
Juntament l’equip docent realitzarà l’acció tutorial necessària per garantir la transició per a l’alumnat que vol fer el pas a l’ensenyament musical professional.
Mesures per a la inclusió de l’alumnat i les actuacions de resposta per a l’alumnat amb necessitats educatives especials
Les escoles d’ensenyament artístic no formal de música estan conformades per persones de diferents sexes, edats, interessos, classes socials, procedència, formació,... motiu pel qual l’atenció a la diversitat ha de ser un compromís assumit per tota la comunitat educativa.
Fet i fet s’ha de tindre en compte les diferents motivacions del nostre alumnat (persones que volen aprendre música per gaudi, la gent que vol aprendre per ingressar en la societat musical, aquells que volen accedir a estudis professionals), sempre tenint cura d’atendre a l’alumnat que presente necessitats educatives especials.
Com mana el Decret 2/2002 les escoles d’ensenyament artístic no formal de música prendran les mesures oportunes per a atendre les necessitats úniques de cada persona, entenent la diversitat com a font de riquesa que afavoreix el desenvolupament integral de l’alumnat, elimina qualsevol tipus d’exclusió, desigualtat o vulnerabilitat i garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés, la participació i l’aprenentatge artístic.
Adoptaran tots els mitjans oportuns per a atendre l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, de conformitat amb la normativa vigent. Dins de l’àmbit escolar, el professorat realitzarà, com a part de l’acció docent, la detecció de barreres i necessitats per a l’aprenentatge i afavorirà la participació de l’alumnat a partir de la informació obtinguda en el mateix centre o la que faciliten les famílies o els serveis sanitaris i socials. Tenint en compte l’especificitat de l’ensenyament artístic, per a l’alumnat amb necessitats específiques que ho requerisca s’establiran diverses mesures de resposta quant a l’elecció de l’instrument de manera adaptada o l’ús de tecnologies.
Directrius i estratègies per a la formació permanent del professorat
De la mateixa manera que la Ley 2/2006 estableix que l’educació no formal ha de promocionar una cultura de l’aprenentatge al llarg de la vida a persones de qualsevol edat, prestant un especial interès a la infància i la joventut, també les escoles d’ensenyament artístic no formal de música han de preveure la formació permanent i l’actualització tècnica, pedagògica i didàctica del seu professorat amb la finalitat d’adquirir les competències necessàries per a desenvolupar el model educatiu.
Com estipula el Decret 2/2002 els titulars de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música estem obligats a facilitar la formació permanent del professorat, i buscar, si escau, la col·laboració de la conselleria competent en educació.
Fet i fet el professorat podrà participar en les activitats de formació permanent convocades per la conselleria competent en educació a través dels procediments que s’establisquen normativament. A més, com a part de la seua oferta formativa la Conselleria d’Educació podrà incloure una línia específica destinada al professorat de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música. Entre aquesta oferta es preveurà la formació per al desenvolupament de l’acció directiva.
Per dur a terme esta formació del professorat es podran fer cursos de les següents plataformes:
Els procediments d’avaluació institucional i de la pràctica docent
L’avaluació a les escoles d’ensenyament artístic no formal de música serà contínua, formativa i orientadora. S’ha de promoure l’autoavaluació i la coavaluació en els processos d’ensenyament i aprenentatge.
Les escoles disposen d’autonomia per a determinar els processos i els instruments d’avaluació més adequats a cada programa d’aprenentatge. L’alumnat i les famílies tindran dret a estar informats dels instruments d’avaluació utilitzats, així com dels criteris d’avaluació i dels processos d’avaluació establerts.
Al tractar-se d’una avaluació continua els docents realitzaran al llarg del curs diferents processos d’avaluació:
- A l’inici de curs l’avaluació inicial per comprovar el nivells dels alumnes.
 - Al finalitzar cadascun dels trimestres l’avaluació trimestral on comunicaran els resultats a les famílies.
 - Al finalitzar el curs l’avaluació final on es determinarà si l’alumne ha superat els objectius i els continguts establerts en el programa d’aprenentatge.
 
Atès el caràcter adaptat dels ensenyaments, els processos d’avaluació tindran en compte en tot moment els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Per aquest motiu, l’avaluació es durà a terme de manera personalitzada i, per tant, el concepte de promoció i permanència no serà aplicable a aquests ensenyaments.
Juntament amb els processos d’avaluació de l’alumnat també es potenciarà l’avaluació de la tasca docent i dels processos d’ensenyament i aprenentatge efectuats per l’equip docent.
Els criteris bàsics per a l’elaboració de les programacions didàctiques
Entenem per programació didàctica la formulació escrita que realitza tot docent, mitjançant la qual s’anticipen de forma ordenada i detallada els objectius, continguts, criteris metodològics, activitats, recursos materials i temporals, i els criteris d’avaluació per aconseguir els objectius fixats.
Aquesta ferramenta permet eliminar l’atzar, la improvisació i els programes incomplets; evitar perdre temps sistematitzant, ordenant i concretant allò establert per part de les administracions educatives; i adaptar el treball a les característiques del context. Fet i fet ens facilita contestar a les preguntes de Què, Com i Quan ensenyar, i també Què, Com i Quan avaluar.
A l’hora de crear les nostres programacions didàctiques els criteris bàsics que seguirem són aquells contemplats en l’Ordre 45/2011 que regula l’estructura bàsica de les programacions didàctiques que haurà de concretar, almenys, els següents apartats:
- Introducció.
										
- Justificació de la programació.
 - Contextualització.
 
 - Objectius.
										
- Objectius generals de l’etapa i, si és el cas, cicle.
 - Objectius específics de l’àrea o matèria.
 
 - Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea o matèria i els criteris d’avaluació.
 - Continguts. Estructura i classificació.
 - Unitats didàctiques.
										
- Organització de les unitats didàctiques.
 - Distribució temporal de les unitats didàctiques.
 
 - Metodologia. Orientacions didàctiques.
										
- Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.
 - Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.
 
 - Avaluació.
										
- Criteris d’avaluació.
 - Instruments d’avaluació.
 - Tipus d’avaluació.
 - Criteris de qualificació.
 - Activitats de reforç i ampliació.
 - Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.
 
 - Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.
 - Foment de la lectura.
 - Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.
 - Recursos didàctics i organitzatius.
 - Activitats complementàries.
 
Marc legal
DECRET 159/2007, de 21 de setembre, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de les ensenyances elementals de Música i es regula l’accés a estes ensenyances (DOGV, núm. 5606 / 25.09.2007).
DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat Valenciana (DOGV, núm. 5734 / 03.04.2008).
DECRET 2/2022, de 14 de gener, del Consell de regulació de les escoles d’ensenyament artístic no formal de música i d’arts escèniques (DOGV, núm. 9272 / 07.02.2022).
LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (BOE, núm. 106 de 4 mayo 2006).
LLEI 8/1998, de 12 de maig, valenciana de la música (DOGV, núm. 3242 / 14.05.1998).
ORDE 45/2011, de 8 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’estructura de les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica (DOCV, núm. 6544 / 16.06.2011)
ORDRE 43/2021, de 9 de desembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual s’aproven les bases reguladores de concessió de les subvencions a escoles d’ensenyament artístic no formal de Música i d’Arts Escèniques (DOGV, núm. 9233 / 13.12.2021).